òxid

Borrowed from French oxyde. First attested in 1839.^[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencia) [ˈɔk.sit]

• Audio (Barcelona):

  (file)

òxid m (plural òxids)

1. oxide

• diòxid
• monòxid

• rovell

• “òxid”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “òxid” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “òxid” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.