irritació

Borrowed from Latin irrītātiōnem. First attested in the 15th century.^[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [i.ri.tə.siˈo]
• IPA^(key): (Valencia) [i.ri.ta.siˈo]

• Audio (Barcelona):

  (file)

irritació f (plural irritacions)

1. irritation

• irritar

• “irritació”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “irritació” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “irritació” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.