llei

From Latin lēgem, accusative of lēx.

• IPA^(key): /ˈʎei̯/ [ˈʎei̯]
• Rhymes: -ei̯
• Syllabification: llei

llei f (plural lleis)

1. law

• lleal
• llegal

• Xosé Lluis García Arias (2002–2004), “llei”, in Diccionario general de la lengua asturiana [General Dictionary of the Asturian Language] (in Spanish), Editorial Prensa Asturiana, →ISBN
• “llei”, in Diccionariu de la llingua asturiana [Dictionary of the Asturian Language] (in Asturian), 1ª edición, Academia de la Llingua Asturiana, 2000, →ISBN

Inherited from Old Catalan ley, from Latin lēgem, from Proto-Italic *lēg-, from Proto-Indo-European *leǵ-s, from *leǵ- (“to gather”).

• IPA^(key): (Central) [ˈʎej], [ˈʎɛj] (more conservative dialects such as North Central)
• IPA^(key): (Balearic) [ˈʎəj]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈʎej]

• Audio (Catalonia):

  (file)

llei f (plural lleis)

1. law
2. (of metals) fineness
3. type, sort

   Synonyms: mena, espècie

• legal
• lleial

• “llei”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “llei”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “llei” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “llei” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Contraction of lelei

llei

1. good

Used mainly in southern dialects.