pantà

Borrowed from Italian pantano. First attested in the 14th century.^[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pənˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [panˈta]

• Audio (Barcelona):

  (file)

pantà m (plural pantans)

1. swamp, marsh

• pantanós

• “pantà”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “pantà” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pantà” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.