segellar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin sigillāre. By surface analysis, segell +‎ -ar. Compare French sceller, Spanish sellar. Cf. also the borrowed doublet sigil·lar.

Pronunciation

  • IPA(key): (Central, Balearic) [sə.ʒəˈʎa]
  • IPA(key): (Valencia) [se.d͡ʒeˈʎaɾ]
  • Audio (Barcelona):(file)

Verb

segellar (first-person singular present segello, first-person singular preterite segellí, past participle segellat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

  1. to stamp

Conjugation

    Conjugation of segellar (first conjugation)
infinitive segellar
gerund segellant
past participle masculine feminine
singular segellat segellada
plural segellats segellades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present segello segelles segella segellem segelleu segellen
imperfect segellava segellaves segellava segellàvem segellàveu segellaven
future segellaré segellaràs segellarà segellarem segellareu segellaran
preterite segellí segellares segellà segellàrem segellàreu segellaren
conditional segellaria segellaries segellaria segellaríem segellaríeu segellarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present segelli segellis segelli segellem segelleu segellin
imperfect segellés segellessis segellés segelléssim segelléssiu segellessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — segella segelli segellem segelleu segellin
negative (no) — no segellis no segelli no segellem no segelleu no segellin

References

  • “segellar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.