esclat

Deverbal from esclatar.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈklat]
• IPA^(key): (Valencia) [esˈklat]

• Audio (Barcelona):

  (file)

esclat m (plural esclats)

1. explosion
2. shine
3. glare

• “esclat”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “esclat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “esclat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “esclat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Old French esclat.

esclat m (plural esclatz)

1. shard (broken piece of material)

• French: éclat

From Frankish *slaitijan (“to split, break”), from Proto-Germanic *slaitijaną, causative of *slītaną (“to cut up, split”).

esclat oblique singular, m (oblique plural esclaz or esclatz, nominative singular esclaz or esclatz, nominative plural esclat)

1. shard (broken piece of material)

• French: éclat
• Norman: êcliat (Jersey)