esclatar

Catalan

Etymology

From the onomatopoeic root klatt-.

Pronunciation

  • IPA(key): (Central, Balearic) [əs.kləˈta]
  • IPA(key): (Valencia) [es.klaˈtaɾ]
  • Audio (Barcelona):(file)
  • Homophone: esclatà
  • Rhymes: -a(ɾ)

Verb

esclatar (first-person singular present esclato, first-person singular preterite esclatí, past participle esclatat)

  1. to burst, explode making a loud noise and discharging fragments
    Synonyms: esclafir, petar, rebentar
  2. (weather, of a tempest) to start
  3. to bloom (of a flower)
  4. (figurative) to explode (lose one's temper)

Conjugation

    Conjugation of esclatar (first conjugation)
infinitive esclatar
gerund esclatant
past participle masculine feminine
singular esclatat esclatada
plural esclatats esclatades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present esclato esclates esclata esclatem esclateu esclaten
imperfect esclatava esclataves esclatava esclatàvem esclatàveu esclataven
future esclataré esclataràs esclatarà esclatarem esclatareu esclataran
preterite esclatí esclatares esclatà esclatàrem esclatàreu esclataren
conditional esclataria esclataries esclataria esclataríem esclataríeu esclatarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present esclati esclatis esclati esclatem esclateu esclatin
imperfect esclatés esclatessis esclatés esclatéssim esclatéssiu esclatessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — esclata esclati esclatem esclateu esclatin
negative (no) — no esclatis no esclati no esclatem no esclateu no esclatin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.